Passa al contingut principal

Qui som?

L'Associació Cultural i Valencianista Miquel Penya naix amb l'objectiu de construir un projecte associatiu de caràcter cultural per a la ciutat de Castelló de la Plana. Prenent com a base la tradició valencianista i republicana de la nostra terra, l'entitat cerca el creixement d'una base social compromesa amb els valors de la igualtat, la fraternitat i la llibertat d'un País Valencià socialment just i responsable amb la memòria històrica col·lectiva.

L'associació vol continuar la tasca de les generacions de valencians que, com Miquel Penya i Masip, ens han precedit en la lluita per construir un Castelló més obert i lliure. Si més no, l'agrupació també vol ser un espai de reflexió i de debat al servei del poble valencià i del progressisme local, fomentant l'anàlisi i el diàleg sobre les qüestions que afecten la realitat que ens envolta.

Entrades populars d'aquest blog

FrancescBosch i Morata

FrancescBosch i Morata, valencianista republicà i home de govern

L’estrena del documental “Bosch i Morata. Sempre els quatre”, una estrena llargament esperada, ens ofereix una ocasió oportuna per traure al carrer una de les figures emblemàtiques del valencianisme de la II República, per desgràcia massa desconegut. Francesc Bosch i Morata, nascut a Xàtiva l’any 1902, era un metge republicà molt compromès en la política valencianista de la seua època.  En aquesta direcció, va col·laborar activament en periòdics tals com:
El Mercantil ValencianoUnidad AntifascistaEl Camí
La República de les Lletres Va presidir el Centred’Actuació ValencianistaC.A.V. i fou un membre destacat de l’AgrupacióValencianista Republicana i líder indiscutible del PartitValencianista d’Esquerra i d’Esquerra Valenciana. La seua gran obra la constitueix el seu programa ambiciós que va traçar-se en accedir al càrrec de diputat de Cultura de la Diputació de València, un càrrec que va intentar dotar-lo de les competèncie…

Cinisme semàntic i poder autoritari

Benvolgut, benvolguda,Et convidem a la Lliçó Inaugural Josep Irla 2019-2020, que enguany anirà a càrrec d’Ulises Moulines, catedràtic emèrit de filosofia de la Universitat de Munic i membre de l’Acadèmia de les Ciències de Baviera. Sota el títol «Cinisme semàntic i poder autoritari», el ponent oferirà una conferència a l’Aula Magna de la UB-Campus Raval (c/Montalegre 6, Barcelona), divendres 15 de novembre a les 12 hores. En acabar, se servirà un refrigeri.Per assistir-hi, cal inscripció prèvia a través del web irla.cat/llicoirla2019/. L’acte és gratuït.

'Soy ibicenca, no catalana', per Joan Miquel Delfa

L’últim programa de febrer de 2018 escolte la revista de premsa del programa matinal de Radio Nacional de España... realitzada per un italià: primera manca de congruència, i ho dic sense gens de xenofòbia; ítem més: els/les naturals d’aquella península cauen en general molt i molt bé a molts valencians, com ara Raimon.

Doncs este periodista estranger, per cert amic de Sa Majestat Joan Carles I, empra minuts de ràdio pública per a tot el “territorio nacional” en la “cuestión catalana”, i a continuació passa a llegir el titular de premsa que encapçala este article, referint-se a una metgessa contra “la imposición” de la llengua de Llull... a les Balears: fi de la discussió racional.

Fa anys que publique l’obvietat, gens admesa a l’Espanya castellana, que racionalment no es pot “imposar” la llengua autòctona; podem usar-la poc, no gens, molt, revitalitzar-la, recuperar-ne l’ús social, normalitzar-la... però no imposar-la, per definició.

Personalment reconec la incomoditat d’explicar pero…