Passa al contingut principal

'Manolo, la cena te la haces solo', per Joan Miquel Delfa

El 8 de març llig esta pancarta feminista. Només en plantege dos preguntes:

1)Quants homes hui i xiquets (homes de demà) saben que l’ONU reivindica oficialment des de 1975 la primera manifestació (Lisístrata a banda) de 1857 de treballadores recordant l’assassinat de més de cent adolescents obreres tèxtils en 1911 tancades pel propietari en l’incendi de la fàbrica? Des de l’àmbit d’esta Associació Cultural Valencianista, amb dolor i sense exclusions plantege: Quants homes són conscients d’estos assassinats... en este dia de les Festes de Magdalena uns dies abans de Falles i un trimestre abans de Fogueres?

2)Analitzant esta pancarta escolte pel carrer una dona amb evident bona voluntat cridant repetidament “Ocho de marzo huelga feminista”, i en plantege... perquè causa tan justíssima cau en part dels defectes que denuncia; com caïen en el masclisme en la intimitat familiar àdhuc els actius anarquistes de Durruti als anys trenta, com cauen hui els suposadament idealistes anarquistes francesos en flagrant exclusió lingüística, denunciada pel rossellonés Joan-Lluís Lluís. Com hui també els capitalistes d’Occident discriminen almenys per omissió la meitat de les habitants d’Estats teocràtics. Perquè esta benintencionada feminista contra l’alienació no està cridant el 8 de març de 2018 a la capital de La Plana en la llengua autòctona?

Insistint com insistisc fa anys que Feminisme es Humanisme, ja que les dones són tan persones com els hòmens “en dignitat i drets” (sense discriminació de sexe, creences en vides d’ultratomba, color de pell, idioma personal...), insistint que únicament la Racionalitat ens fa lliures, repetisc que per causa tan justíssima: Quantes pancartes podeu llegir també al nostre País/ Regne/ Comunitat  “Nel·lo/ Vassile/ Feng/ Pep/ Mohamed... el sopar te’l fas solet”?

Com a conclusió assumisc una definitiva vinyeta feminista de la Xarxa reproduïda per l’ací censurada TV3: un home diu a una dona “No entiendo por qué hacéis huelga” i ella respon “Por eso la hacemos”. Igual que no cal tindre vulva per a cuinar el sopar ni per a ser feminista; no cal tindre la pell negra per assumir la racional igualtat de drets de les races diferents; no cal haver nascut a Russafa, Albacete, Lugo, Bucarest o Alger, ni tindre una llengua personal o una altra... per assumir que el nostre Pais/Regne/Comunitat és Valencià/Valenciana.

Siga entés o no per moltes persones o poques. Per això cal fer-ne, racionalment. Sense alienacions.

Entrades populars d'aquest blog

Restrigint democràcia, per Bernat Joan i Marí

El procés d’aprimament de la democràcia espanyola és de manual. L’únic que, dins tot aquest procés, se’ns presenta com un interrogant és quan la Unió Europea dirà prou. En algun moment passarà, però no sabem quan. De moment, ja han deixat que el Regne d’Espanya anàs molt més enllà del que alguns, ingènuament, fa només uns mesos, hauríem cregut.

Què s’ha fet, des dels òrgans de poder espanyols per carregar-se la democràcia? Vegem-ne alguns passos:

Primer: anar bandejant el poder dels diputats i augmentant el dels no electes. La cosa és ben senzilla. A les democràcies que funcionen com toca els diputats són inviolables, no poden ser jutjats i no poden ser portats a la presó sense l’autorització del parlament del qual formen part. Si un jutge pot imputar un diputat, jutjar-lo i empresonar-lo (o, fins i tot, empresonar-lo sense haver-lo jutjat) és que el sistema polític en qüestió pot ser qualificat de qualsevol altra cosa, però no de democràcia. Un jutge només s’ha de poder ficar amb un …

'Soy ibicenca, no catalana', per Joan Miquel Delfa

L’últim programa de febrer de 2018 escolte la revista de premsa del programa matinal de Radio Nacional de España... realitzada per un italià: primera manca de congruència, i ho dic sense gens de xenofòbia; ítem més: els/les naturals d’aquella península cauen en general molt i molt bé a molts valencians, com ara Raimon.

Doncs este periodista estranger, per cert amic de Sa Majestat Joan Carles I, empra minuts de ràdio pública per a tot el “territorio nacional” en la “cuestión catalana”, i a continuació passa a llegir el titular de premsa que encapçala este article, referint-se a una metgessa contra “la imposición” de la llengua de Llull... a les Balears: fi de la discussió racional.

Fa anys que publique l’obvietat, gens admesa a l’Espanya castellana, que racionalment no es pot “imposar” la llengua autòctona; podem usar-la poc, no gens, molt, revitalitzar-la, recuperar-ne l’ús social, normalitzar-la... però no imposar-la, per definició.

Personalment reconec la incomoditat d’explicar pero…