Passa al contingut principal

Salutació del president, Vicent Pitarch i Almela

Felicitem-nos d’haver fet un altre pas decisiu, un autèntic salt. Amb l’obertura del web, l’Associació Cultural Valencianista Miquel Penya assolim una fita rellevant, donat que, si bé ho mirem, ser a la xarxa digital és, ras i curt, ser de debò. A l’espai intercomunicatiu de la cultura actual ningú dubta que allò que no existeix al món digital, senzillament no existeix.

Per tant, amb la felicitació merescuda per l’avanç que acaba de fer l’associació, se’ns planteja un nou repte: el de mantenir ben dinàmic, això és, lliure, acollidor, creatiu, crític, encoratjador i en renovació constant, el nostre web, que és una finestra oberta al món, si ho voleu, a la nostra aldea glocal.
A través d’aquesta finestra haurem de promoure que hi transiten aires renovadors, en primer lloc, d’aprofundiment en la democràcia i, en conseqüència, de vindicació del dret a decidir, així com, en definitiva, de les magnífiques perspectives que presenten avui dia els valors identitaris enfront de la globalització. 

En aquesta línia, hem considerat clarificadora l’elecció del doctor Miquel Penya com a referent polític. Ell va ser un metge castellonenc de conducta cívica irreprotxable, sensible als problemes de la ciutadania modesta, practicant de la solidaritat amb els desvalguts, de conviccions radicals pel que fa a la democràcia i, en conseqüència, republicà insubornable (fou un dels protagonistes de la proclamació de la República a la nostra ciutat), valencianista ferm i militant sense descans per la regeneració social i cultural del País Valencià.

Amb l’exemple de Miquel Penya ens decidim a bastir nous àmbits de llibertat, per cert, el mot que ell va escollir per anomenar la seua filla.

Sigueu benvinguts al web de l’ACV Miquel Penya, la vostra casa.

Vicent Pitarch i Almela,
President

Entrades populars d'aquest blog

Cinisme semàntic i poder autoritari

Benvolgut, benvolguda,Et convidem a la Lliçó Inaugural Josep Irla 2019-2020, que enguany anirà a càrrec d’Ulises Moulines, catedràtic emèrit de filosofia de la Universitat de Munic i membre de l’Acadèmia de les Ciències de Baviera. Sota el títol «Cinisme semàntic i poder autoritari», el ponent oferirà una conferència a l’Aula Magna de la UB-Campus Raval (c/Montalegre 6, Barcelona), divendres 15 de novembre a les 12 hores. En acabar, se servirà un refrigeri.Per assistir-hi, cal inscripció prèvia a través del web irla.cat/llicoirla2019/. L’acte és gratuït.

Restrigint democràcia, per Bernat Joan i Marí

El procés d’aprimament de la democràcia espanyola és de manual. L’únic que, dins tot aquest procés, se’ns presenta com un interrogant és quan la Unió Europea dirà prou. En algun moment passarà, però no sabem quan. De moment, ja han deixat que el Regne d’Espanya anàs molt més enllà del que alguns, ingènuament, fa només uns mesos, hauríem cregut.

Què s’ha fet, des dels òrgans de poder espanyols per carregar-se la democràcia? Vegem-ne alguns passos:

Primer: anar bandejant el poder dels diputats i augmentant el dels no electes. La cosa és ben senzilla. A les democràcies que funcionen com toca els diputats són inviolables, no poden ser jutjats i no poden ser portats a la presó sense l’autorització del parlament del qual formen part. Si un jutge pot imputar un diputat, jutjar-lo i empresonar-lo (o, fins i tot, empresonar-lo sense haver-lo jutjat) és que el sistema polític en qüestió pot ser qualificat de qualsevol altra cosa, però no de democràcia. Un jutge només s’ha de poder ficar amb un …

'Soy ibicenca, no catalana', per Joan Miquel Delfa

L’últim programa de febrer de 2018 escolte la revista de premsa del programa matinal de Radio Nacional de España... realitzada per un italià: primera manca de congruència, i ho dic sense gens de xenofòbia; ítem més: els/les naturals d’aquella península cauen en general molt i molt bé a molts valencians, com ara Raimon.

Doncs este periodista estranger, per cert amic de Sa Majestat Joan Carles I, empra minuts de ràdio pública per a tot el “territorio nacional” en la “cuestión catalana”, i a continuació passa a llegir el titular de premsa que encapçala este article, referint-se a una metgessa contra “la imposición” de la llengua de Llull... a les Balears: fi de la discussió racional.

Fa anys que publique l’obvietat, gens admesa a l’Espanya castellana, que racionalment no es pot “imposar” la llengua autòctona; podem usar-la poc, no gens, molt, revitalitzar-la, recuperar-ne l’ús social, normalitzar-la... però no imposar-la, per definició.

Personalment reconec la incomoditat d’explicar pero…